Vídeo:  Biodiversitat és futur

TRADUCTOR

English Chinese (Simplified) French German Italian Russian Spanish

DECLARACIÓ

ENLLAÇOS

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Qui està en línia?

Tenim 30 visitants en línia

Cercador

Nosaltres.com - El cercador de Vilaweb

Sindicació

feed-image format RSS 2.0
UICN: què és una espècie "recuperada" Imprimeix
dilluns, 16 d'abril de 2018 19:45
AddThis Social Bookmark Button

NOVETAT - Conservation Biology acaba de publicar l'article d'Akçakaya i col·laboradors on s'aborda una manera de definir què s'entén per "èxit de recuperació" d'una espècie, terme sovint difús i poc concret, per encàrrec de la UICN.



Els autors proposen una definició d'espècie totalment recuperada que posa l'èmfasi en la viabilitat, funcionalitat ecològica i representativitat. I defineixen quatre paràmetres mesurables que permetin quantificar el grau de recuperació:

 


1. Llegat de conservació (demostració dels esforços de conservació fins a la data de l'avaluació)
2. Dependència de la conservació (dependència de l'espècie de les accions de conservació)
3. Guanys de conservació (quantificació dels guanys esperats derivats de les accions de conservació a mitjà termini)
4. Potencial de recuperació (especificació dels requeriments per atènyer una recuperació plausible a llarg termini.



Aquests quatre elements de la mètrica de la conservació s'espera que incentivin la consecució d'objectius de conservació ambiciosos i demostrables. Els autors posen un exemple d'un vertebrat, un invertebrat, una planta llenyosa i una d'herbacia. La iniciativa forma part de l'encàrrec de la UICN, de l'any 2012, per tal d'establir una Llista Verda d'Espècies.


Més informació

  • H. Resit Akçakaya, Elizabeth L. Bennett,Thomas M. Brooks, Molly K. Grace, Anna Heath, Simon Hedges, Craig HiltonTaylor, Michael Hoffmann, David A. Keith, Barney Long, David P. Mallon, Erik Meijaard, E.J. Milner‐Gulland, Ana S.L. Rodrigues, Jon Paul Rodriguez, P.J. Stephenson, Simon N. Stuart & Richard P. Young (2018). Quantifying species recovery and conservation success to develop an IUCN Green List of Species. Conservation Biology -First published: 26 March 2018. Enllaç https://doi.org/10.1111/cobi.13112 [Accés obert]
Darrera actualització de dilluns, 16 d'abril de 2018 19:55
 
Projecte de restauració de l'abocador de Garraf Imprimeix
dilluns, 16 d'abril de 2018 08:59
AddThis Social Bookmark Button

E. Badia i J.M. Tost durant la presentació del projecte (Foto: AMB)

 

S'acaba de presentar el nou projecte de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) de restauració de la Vall de Joan, indret del Massís de Garraf que ha acollit les escombraries de la ciutat de Barcelona des de fa dècades.

 

Els treballs de restauració, que van iniciar-se el 2001 - en els 20.000 m2 que corresponen a Gavà -  van quedar aturats el 2010 per falta d'aportació de fons. La zona que resta per restaurar ocupa unes 40 Ha, totes dins del terme municipal de Begues. Amb l'aprovació per part de l'AMB del nou projecte bàsic es millora la proposta paisatgística anterior, així com la naturalització de l'espai, a l'hora que suposa també una reducció dels costos d'execució. El pressupost total és de 27,7  M€.

 

Es tracta d'una obra d'envergadura, on s'hauria de poder assajar una restauració ecològica a gran escala, incloent-hi la gestió de la flora.  El text de la notícia de l'AMB destaca que "la forma plana del relleu a la part superior permetrà el pas de fauna i la naturalització de l'indret, implicarà la integració d'espècies d'alt valor ecològic i un increment de la biodiversitat. Aquest procés farà d'aquest antic abocador un espai singular, un altiplà de prats dins l'accidentada topografia del massís del Garraf, com a testimoni geogràfic del servei que va prestar  a l'àrea metropolitana de Barcelona".

 

Aquesta notícia, però, no deixa de ser força redundant amb la difosa el passat 19 de novembre.

 

Més informació:

Notícia AMB 12/4/18 - Web AMB

Notícia 19/11/17 - El Punt/Avui

Darrera actualització de dilluns, 16 d'abril de 2018 09:11
 
Destrucció irreversible de la roureda de roure pènol de can Verdalet Imprimeix
dilluns, 9 d'abril de 2018 14:33
AddThis Social Bookmark Button

Estat de la localitat abans i després de la tala (Foto: IRBio)

 

 

Segons que comunica l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), s’ha dut a terme a la roureda de roure pènol (Quercus robur) de can Verdalet (Terme municipal de Tordera) una destrucció irreparable. L’alteració ambiental que suposa una tala molt intensa, sumada a l’entrada amb maquinària pesant sobre sòls xops i l’alteració dels freàtics feta amb la creació de drenatges "posa en perill un elevat nombre d’espècies que desapareixen al perdre el seu hàbitat".  El valor patrimonial com a bosc singular extremadament rar al sud d’Europa i a la península ibèrica era ben conegut per les administracions responsables de la gestió del territori. No sembla que la pertinença a un hàbitat d'interès comunitari situat dins d'un espai de la Xarxa Natura 2000 (Riu i Estanys de Tordera) i dins també del Pla d'Espais d'Interès Natural (Roureda de Tordera) hagi servit per garantir-ne la preservació.

 

Més informació

Darrera actualització de dilluns, 9 d'abril de 2018 14:49
 
Mutualismes amb lepidòpters menys específics? Imprimeix
dissabte, 7 d'abril de 2018 12:09
AddThis Social Bookmark Button

Foto: Albert Masó / UB

 


La creença que existeix una correspondència estrictíssima entre espècies d'insectes pol·linitzadors i les espècies de plantes a les quals presten serveis, si bé és certa en casos ben coneguts (i espectaculars), no és pas la norma general sempre i en tots els casos. Així es desprèn de la tesi doctoral d'Albert Masó (Ecología y evolución de los Papiionoidea del Paleártico Occidental) que s'ha presentat recentment a la Universitat de Barcelona.

 

El treball, amb una part de camp que ha dreçat inventaris de papallones i de plantes i una elaborada anàlisi posterior, ha servit per descartar que aquests lepidòpters mostrin una dependència determinista de la vegetació i, a més, que la composició específica de la vegetació tingui un caràcter predictiu respecte a la de la comunitat de papallones. Els resultats són rellevants per comprendre la comunitat mutualista en sentit més ampli que no pas ara i repensar algunes estratègies de conservació.

 

La hipòtesi que explicaria aquesta menor correspondència és que les plantes que estableixen un vincle funcional específic amb els lepidòpters, bàsicament les que serveixen d'aliment a las orugues monòfagues són molt poques.

 

Més informació

Darrera actualització de dissabte, 7 d'abril de 2018 12:28
 
Continua la pèrdua de biodiversitat, segons l'IPBES Imprimeix
dilluns, 26 de març de 2018 09:50
AddThis Social Bookmark Button

 

 

Segons comunicat de premsa que acaba d'emetre's, l'IPBES (Intergovernmental Platform on Biodiversity and Ecosystem Services) de Nacions Unides reconeix que la pèrdua de biodiversitat continua sense aturar-se, després d'avaluar les dades de diverses regions, incloent-hi Europa.

 

Més informació

 

 

Darrera actualització de dilluns, 26 de març de 2018 09:55
 
<< Inicia < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>

JPAGE_CURRENT_OF_TOTAL