Vídeo:  Biodiversitat és futur

TRADUCTOR

English Chinese (Simplified) French German Italian Russian Spanish

DECLARACIÓ

ENLLAÇOS

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Qui està en línia?

Tenim 29 visitants en línia

Cercador

Nosaltres.com - El cercador de Vilaweb

Sindicació

feed-image format RSS 2.0
Una nova espècie de Limonium gipsícola de les Terres de l'Ebre Imprimeix
diumenge, 24 de desembre de 2017 14:45
AddThis Social Bookmark Button

Holòtip de L. ilergabonum

 


Un equip investigador de la Universitat de València, la UAB i el CSIC acaba de publicar el descobriment d'una nova espècie de Limonium (Plumbaginaceae), L. ilergabonum sp. nov. La nova espècie és descrita d'una zona de guixos continentals de Flix (Ribera d'Ebre).

 

La nova espècie és morfològicament propera a L. hibericum, però presenta mixoploïdia  (2n = 18, 2n = 27), irregularitats pol·líniques i una única combinació pol·línico-estigmàtica (tipus B). El nou tàxon és interpretat pels autors com un poliploide relíctic apomíctic derivat d'avantpassats que encara no s'ha identificat.

 

 

Més informació


  • JAVIER LÓPEZ-ALVARADO, IRIS COBACHO, VICENTE J. ARÁN, MARCELA ROSATO, JOSEP A. ROSSELLÓ, LLORENÇ SÁEZ (2017). Limonium ilergabonum (Plumbaginaceae), a new species from northeastern Iberian Peninsula. Phyotaxa 331 (2)- 4 [DOI: http://dx.doi.org/10.11646/phytotaxa.331.2.4] - Enllaç a l'article
Darrera actualització de diumenge, 24 de desembre de 2017 15:09
 
La Flora española de Josep Quer, revisitada Imprimeix
dimarts, 19 de desembre de 2017 17:32
AddThis Social Bookmark Button

Més de 250 anys després que fou escrita, un equip d'investigadors del Jardí Botànic de Madrid, entre els quals Antoni Buira, sota la direcció de Carlos Aedo, ha publicat fa pocs dies a Willdenowia una revisió de la Flora española de Josep Quer.

 

Josep (Joseph) Quer, nascut a Perpinyà el 1695 i cirurgià de l'exèrcit de la monarquia borbònica espanyola fou nomenat Primer Profesor del Real Jardín Botánico i emprengué la publicació de la Flora española (1762-64), que acabà Casimiro Gómez Ortega anys més tard. L'obra, tot i que escassament original,  conté dades d'interès sobre la flora documentada fa tres segles i els autors ens fan un revisió que forneix dades interessants en conservació, com ara l'existència de plantes després rares o pressumptament extingides o l'entrada d'al·lòctones. Una bona part de les localitats recol·lectades prové dels territoris de la Corona d'Aragó. Es tracta d'un punt de partida que per a moltes dades florístiques constitueix la citació més antiga.

 

 

Més informació

  • Aedo C., Fernández-Albert M., Barberá P., Buira A., Quintanar A., Medina L. & Morales R. 2017: A botanical survey of Joseph Quer’s Flora españolaWilldenowia 47: 243–258. doi: https://doi.org/10.3372/wi.47.47308. Enllaç a l'article
Darrera actualització de dimarts, 19 de desembre de 2017 18:00
 
Impacte econòmic dels Espais Protegits Imprimeix
dimecres, 13 de desembre de 2017 10:08
AddThis Social Bookmark Button

Segons una "càpsula d'informació" [sic] difosa ahir pel web de la Generalitat de Catalunya, un estudi en el que s’analitzaven 16 espais naturals, va revelar que aquests generen 192 milions d’euros anuals, en forma de valor afegit brut associat a activitats del sector serveis (un 83%), a la gestió dels propis espais (un 9%) i a activitats agrícoles (un 8%).

 

Els dos espais amb millor finançament, segons l'estudi són els dos parcs "que compten amb la intervenció activa" de la Diputació de Barcelona. Pel que fa a l’ocupació, el conjunt d’espais naturals generaven 5.110 llocs de treball (3.909 empleats al sector serveis, 727 empleats en la gestió dels espais i 473 empleats a les activitats agrícoles).

 

La notícia cita com a font un estudi de l'any 2013 de l’Institut Cerdà, fet amb el finançament de l’obra social de La Caixa. De moment, no coneixem un estudi anàleg sobre el rendiment i l'efectivitat de les mesures de conservació en el global del sistema d'ENP, a part de l'avaluació de Mallarach et al. (2008), publicada a Treballs de la ICHN.

 

Més informació

 
Les males herbes milloren la biodiversitat i els pol·linitzadors Imprimeix
dilluns, 11 de desembre de 2017 15:35
AddThis Social Bookmark Button

Segons que informa el canal 3/24, l'heterogeneïtat i la presència de males herbes té un impacte positiu en la biodiversitat, perquè afavoreix la presència d'insectes pol·linitzadors i d'ocells. És la conclusió principal d'un estudi de la Universitat de Lleida, publicat a la revista "Agriculture, Ecosystems & Environment".

Investigadors del grup de recerca de Malherbologia i Ecologia Vegetal de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA) de la UdL han analitzat el percentatge de vegetació natural i l'estructura de les parcel·les a diversos llocs. Han treballat des de zones amb més vegetació natural, amb camps petits i formes irregulars (al Pallars Jussà) fins a paisatges dominats per grans camps amb marges lineals on la vegetació natural és escassa (a la Segarra i la Noguera).

Els investigadors han pogut observar que als camps de cereal de secà més heterogenis i amb més percentatge de determinades espècies de males herbes hi ha més insectes pol·linitzadors i ocells, i això afavoreix la biodiversitat, com explica Xavier Solé-Senan, l'investigador principal.

 

Més informació

Darrera actualització de dilluns, 11 de desembre de 2017 15:41
 
El CBD aprova les responsabilitats sobre OMGs Imprimeix
diumenge, 10 de desembre de 2017 18:15
AddThis Social Bookmark Button

 

Segons que informa del Conveni sobre Diversitat Biològica (CDB) de Nacions Unides, el Protocol complementari sobre responsabilitat i compensació de Nagoya-Kuala Lumpur entrarà en vigor el 5 de març 2018, després de l'aprovació provisional (en terminologia de l'ONU "dipòsit de l'instrument de acceptació" per part de Japó) el proppassat 5/12/2017.



Adoptat com a "acord complementari al Protocol de Cartagena sobre Bioseguretat", aquest protocol suplementari pretén contribuir a la conservació i l'ús sostenible de la biodiversitat aportant normes i procediments internacionals en matèria de responsabilitat i reparacions relacionades amb els organismes modificats. La resposta requereix que s'han de prendre mesures en cas de dany derivat d'organismes vius modificats , o de "probabilitat suficient" que hi haurà danys si no es prenen mesures de resposta oportunes. Així mateix el Protocol complementari també inclou provisions en relació a la responsabilitat civil. L'estat espanyol figura entre els signants del protocol.


Més informació

 
<< Inicia < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>

JPAGE_CURRENT_OF_TOTAL