TRADUCTOR

English Chinese (Simplified) French German Italian Russian Spanish

BioC TV

DECLARACIÓ

Cercador

Nosaltres.com - El cercador de Vilaweb
A propòsit de la Llei de Biodiversitat (i 2) PDF Imprimeix Correu electrònic
dissabte, 5 d'abril de 2008 19:49
AddThis Social Bookmark Button

A propòsit de la Llei de Biodiversitat (i 2)

Cèsar Blanché

En aquesta segona part analitzem el contingut de la Llei espanyola de Biodiversitat i els organismes que es creen, els instruments financers i operatius previstos i les conseqüències pràctiques que se’n derivaran per a les futures polítiques de conservació de les plantes al nostre país.



La primera part de l’article es pot consultar aquí .

 

Com ja havíem indicat al primer article, la Llei (oficialment anomenda de Patrimonio Natural y Biodiversidad, LPNyBD) és llarga i complexa. A continuació en destaquem els aspectes essencials en relació a la conservació de les plantes.

1. DEFINICIONS I ORIENTACIÓ GENERAL

El text s’inicia amb un llistat de definicions, que podran ser determinants a efectes legals en el moment en què calgui interpretar fets, delictes, iniciatives, etc. Per exemple, vegeu les definicions de termes com àrees de muntanya, àrea crítica, biodiversitat, coneixement tradicional, corredor ecològic, etc. A l’art. 3.13 es precisa l’abast de la cobertura de les espècies invasores, on s’especifica que no només cal que siguin exòtiques, sinó també que representin una amenaça per a la flora silvestre, inclòs el risc de contaminació genètica. L’orientació general de l’articulat és cap a una concepció relativament moderna de la legislació, on els fets s’han de demostrar objectivament (caldrà establir diversos inicadors numèrics sobre amenaces, estat de conservaciò, etc.) i les principals accions tenen una indicació de terminis d’execució i han d’anar sempre acompanyades del pressupost corresponent.

2. ELS ORGANISMES

La LPNyBD (Llei 42/2007, de 13 de desembre), estableix una sèrie d’organismes i d’instruments que configuren l’edifici normatiu on es desenvoluparan les polítiques de conservació. Com ja havíem indicat, es tracta d’un entramat molt centralitzador, presidit pel Ministeri de Medi Ambient en tots els àmbits. La recent polèmica sobre el transvassament del Segre ens recorda quin tipus de conseqüències té aquest tipus de legislació sobre les comunitats nacionals de l’estat espanyol. Els principals òrgans que s’hi estableixen són:

-  Comisión Estatal para el Patromonio Natural y la Biodiversidad

Es l’organisme bàsic de treball i de decisió de la Llei, depenent del MIMAM, i és definit com a organisme de cooperació entre l’estat i les CCAA. La composició no és fixada per la LPNyBD, de manera que se suposa encara un marge de negociació. Té caràcter executiu en part (en certes funcions només proposa i eleva al MIMAM, que és qui decideix) i no queda clara la seva distinció de la Comissió Sectorial de Medi Ambient (que agrupa els consellers de les CCAA), que segueix existint. Qui seran els representants de les nostres CCAA?

-  Consejo Estatal para el Patrimonio Natural y la Biodiversidad

El “Consejo” es diferencia de la “Comisión” pel seu caràcter més obert i és definit com un òrgan de participació i d’informació, no executiu, sinó que proposa i informa les decisions de la Comisión. Tot i la funció assessora, la majoria de qüestions importants passen per aquest Consejo, del qual tampoc es precisa la composició, però s’indica que hi haurà la presència de “organizaciones profesionales, científicas, empresariales, sindicales y ecologistas más significativas”. Queda, doncs, oberta la cursa dels grups de pressió per ser-hi presents!

3. ELS INSTRUMENTS
 
Són bàsicament els inventaris (llistats, catàlegs) i les estratègies, que defineixen els organismes i els espais afectats, així com els programes d’actuació, que constitueixen el Títol I de la Llei.

Els diversos catàlegs (Arts. 9-11) s’integren en un Inventari principal que allotja d’altres inventaris temàtics (l’experiència ens demostra la transcendència, en tots els sentits, que certa espècie o espai es trobin inclosos al catàleg adequat), segons l’esquema següent:

-Inventario Español del Patrimonio Natural y de la Biodiversitat .- És elaborat i mantingut pel MIMAM (con la colaboración de las CCAA) y de las instituciones y organizaciones de carácter científico. No és pas una qüestió menor com serà aquesta colaboración ni quines seran les institucions científiques amb participació (i finançament) per a realitzar aquest inventari. No es fixa el contingut precís del Inventario (que també haurà de ser consultat amb les CCAA), però, ves per on, sí que se n’estableix el contingut mínim dels catàlegs que l’hauran d’integrar i que són:

-Catálogo Español de Hábitats en Peligro de Desaparición
-Listado de Especies Silvestres en Régimen de Protección Especial (que inclourà un sub-llistat, constituït pel Catálogo Español de Especies Silvestres Amenazadas, CEEA equivalent a l’actual CNEA)
-Catálogo Español de Especies Exóticas Invasoras
-Inventario Español de Espacios Naturales Protegidos, Red Natura 2000 y Áreas Protegidas por Instrumentos Internacionales
-Inventario y Estadística Forestal Española
-Inventario Español de Bancos de Material Genético de Especies Silvestres
-Inventario Español de Conocimientos Tradicionales del PNyBD
-Inventario Español de Hábitats i Especies Marinos

Són novetats significatives la llista d’Hàbitats en perill (que s’equiparen així a les espècies), la llista d’espècies exòtiques invasores, els inventaris de bancs de germoplasma i els llistats de coneixements etnobotànics.

Cadascuna d’aquestes llistes comporta una sèrie de conseqüències pel fet que un organisme o espai hi siguin inclosos. Així, un hàbitat catalogat en perill haurà de tenir definida una superfície a conservar que serà inclosa en una figura de protecció (Parc, Reserva, etc.), una espècie del CEEA requerirà un pla de recuperació (si és en perill d’extinció o un pla de conservació, si és vulnerable, les dues úniques categories admeses) i té severes limitacions (més que ara) a la seva alteració; una espècie invasora catalogada té prohibicions de possessió, comerç, tràfic, transport, etc (de gran importància en el cas d’espècies emprades en jardineria que poden esdevenir fàcilment invasives).
 
 
 
Preàmbul de la Llei de Biodiversitat (Llei 42/2007) tal com apareix al BOE 
 
 
 
En comú a aquests llistats, voldria destacar: a) que la iniciativa d’inclusió d’espècies als inventaris, a més de l’administració, pot correspondre a associacions o a particulars; b) que les CCAA poden establir els seus catàlegs propis –fins i tot amb sancions més elevades i c) que em sembla transcendental des d’una òptica científica, que als catàlegs s’hi poden incloure tàxons o POBLACIONS que mereixin ser conservats. Per primera vegada a la legislació s’inclou el concepte de població, derivat del seu caràcter de nucli amb capacitat evolutiva pròpia i composició genètica singular, que, tot i que s’ha reclamat des d’instàcies de la ciència (cf. II Congreso BCP a Gijón) ha estat ben poc aplicat encara a escala mundial (algun exemple a Austràlia o a les illes Canàries, ben poca cosa). S'obre un camp immens per a la protecció de poblacions singulars, de conseqüències imprevisibles a hores d'ara.
 
Igualment, aquest títol de la LPNyBD preveu establir un Sistema d’Indicadors sobre BD (amb la participació de les CCAA) i un Informe Anual sobre l’estat de la Biodiversitat (elaborat per les CCAA).  Naturalment, diverses entitats i associacions, tant a escala estatal com a escala nacional, s’han afanyat ja a moure fitxa per rebre els encàrrecs corresponents de part de les administracions, per a la redacció d’aquests documents

Espais.- A més de l'atenció directa a les espècies, la LPNyBD té lògicament un bon grapat d'articles que es dediquen als espais naturals, que permeten una altra aproximació a la conservació dels hàbitats de les espècies, que complementen les polítiques de conservació de flora. Així, s’estableixen a la LPNyBD “al menos” les 5 tipologies d’espais protegits (Parques, Reservas naturales, Áreas marinas protegidas, Monumentos nacionales i Paisajes protegidos, cf. Art. 29) i la transformació, en el marc de la xarxa Natura 2000, dels LICs (Llocs d’Importància Comunitària) a ZEC (Zones especials de conservació), que ja tindran immediatament règim de protecció preventiva (Art. 42.2). Aquestes zones ZEC, així com les ZEPA (Zones d’especial protecció per a les aus) són declarades per les CCAA, però entren en un règim de severitat normativa molt gran, poden rebre finançament europeu i només poden ser modificades en circumstàncies molt especials. Són un nou recurs que convé explorar per a incrementar les mesures de protecció de la flora amenaçada. Si en el pacte per a la inclusió de hàbitats, tàxons o poblacions als inventaris, poden haver-hi alguns petits malentesos entre les CCAA i l'Estat, la política d'espais protegits permet intuir conflictes de més pes.
 
4. FINANÇAMENT
 
El Títol IV de la Llei s’ocupa de l’ús sostenible de la BD i el Títol V, del foment del coneixement sobre conservació de la BD (cal confiar i/o reclamar que es traslladi aquest foment de manera seriosa als programes de recerca científica de l’estat i de les CCAA i a la dotació dels nous estudis universitaris reformats que s’ocupin de l’estudi de la biodiversitat, més enllà del suport –també necessari, però que no ha de ser únic— a entitats i associacions diverses conservacionistes (Art. 71 i següents). En general, els aspectes més novedosos de finançament de la Llei deriven de la creació d’un Fondo para el PN y la BD, que pot aplicar-se a molts conceptes diferents i que té molts destinataris possibles (sempre que siguin de més d’una Comunitat Autònoma, per motius d’harmonització –a mi em recorda la LOAPA, això). Existeix una relació exhaustiva d’objectius finançables que caldria no desaprofitar, almenys, mentre l’espoli fiscal de l’estat sigui de les dimensions actuals, per garantir un retorn d’inversions en patrimoni natural. El dinamisme dels diversos sector implicats i la complicitat amb les administracions autonòmiques són factors essencials per obtenir recursos d’aquest Fondo.

Finalment, el Títol VI inclou el règim d’infraccions i sancions (classificades de lleus, amb multa de 500-5000 €; greus, de 5.000-200.000 € i molt greus, 200.000 a 2 M d’€).
 
5. ARTICLES FINALS I ANNEXOS 
 
El termini final d’aprovació de tots els plans i instruments previstos és de 3 anys des de la publicació de la Llei (és a dir, desembre de 2010) i, a més de les corresponents disposicions transitòries, derogatòries, etc., s’inclouen al final de la LPNyBD els Annexos I-VI amb la transposició dels llistats d’hàbitats i espècies derivats de normatives internacionals, mentre que el CNEA actual es constitueix en la primera versió vigent del nou CEEA.
 
Naturalment aquestes línies són només una presentació succinta de les 53 pàgines de la Llei espanyola de Biodiversitat i molts detalls de la seva aplicació no estan encara fixats pels corresponents reglaments. No obstant, diverses instàncies i associacions han començat a preparar documents i estratègies per a desenvolupar favorablement a les seves prioritats els diversos apartats previstos per la Llei. A Catalunya, la propera celebració de les I Jornades Catalanes de Conservació de flora (Blanes, 2 i 3 de juny de 2008), pot constituir l'àmbit de debat entre els diversos sectors compromesos en la conservació de les plantes a Catalunya per tal de preparar una estratègia eficaç per a un desenvolupament i aplicació de la LPNyBD ajustat a les necessitats de la flora del nostre país.
Darrera actualització de diumenge, 6 d'abril de 2008 01:00