• Publicacions

López-Pujol, J.,  M. C. Martinell, S. Massó,  C. Blanché & L.  Sàez (2013) -The ‘paradigm of extremes’: extremely low genetic diversity in an extremely narrow endemic species, Coristospermum huteri (Umbelliferae).Plant Systematics and Evolution. Online First, DOI 10.1007/s00606-012-0732-3

Hoyo, A. del,  J. López-Pujol, M. Y. Chung & B. Lasso de la Vega (2012). Population genetics and conservation of the extremely narrow Pyrenean palaeoendemic Glandora oleifolia (Boraginaceae) Plant Ecology & Diversity, 5: 501-511.

• Comunicacions a congressos
  

López-Pujol,J., M. C. Martinell, S. Massó, C. Blanché & L. Sáez (2012) -El paradigma dels extrems: Diversitat genètica extremadament baixa en Coristospermum huteri (Umbelliferae), un endemisme d’àrea extremadament reduïda (O) - III Jornades de Conservació de Flora, Lleida (14-16 de juny de 2012)

S. Massó, J. López-Pujol,  J. X. Soler & R. Vilatersana (2011) - Primeros estudios moleculares en Carduncellus dianius, un endemismo diánico-pitiúsico (P). V Congreso de Biología de la Conservación de Plantas. Es Mercadal, Menorca (28 de setembre a l'1 d'octubre de 2011) Notícia BioC

Barres, L.,  M.C. Martinell & J. López-Pujol. Assajos preliminars per a l’estudi de la diversitat genètica d’Euphorbia margalidiana (Euphorbiaceae) amb electroforesi d’isoenzims (P)- II Jornades Catalanes de Conservació de Flora- 7-8 de juny, Barcelona

• Resum

Les espècies d’àrea reduïda (“narrow endemics”) són especialment vulnerables a qualsevol afectació (sigui natural o d’origen antròpic), degut a que solen trobar-se al límit de la seva mida poblacional viable (solen presentar un nombre baix de poblacions i, a més, aquestes, solen ésser petites). El projecte consisteix en l’estudi de la diversitat i estructura genètica d’un conjunt d’espècies vegetals presents als Països Catalans (Carduncellus dianius, Euphorbia margalidiana i Ligusticum huteri) que presenten una sèrie de característiques que les fan especialment interessants tant des del punt de vista conservacionista com ecològic i biogeogràfic: (i) són endèmiques d’àrea reduïda, (ii) estan sotmeses a algun grau d’amenaça; (iii) habiten a penya-segats litorals (o massissos calcaris d’influència marítima), i (iv) són insulars (o bé tenen poblacions tant insulars com continentals). L’estudi de la variabilitat genètica d’aquestes espècies ens permetrà, a banda de l’elaboració d’estratègies de conservació (tant in-situ com ex-situ) específiques (i, el més important, amb base genètica), un millor coneixement dels patrons de diversitat genètica tant dels endemismes rupícoles litorals com de les espècies endèmiques mediterrànies en general. En aquest sentit, per als dos tàxons de distribució més restringida i insular (E. margalidiana i L. huteri), es compara la seva variabilitat genètica amb dos tàxons congenèrics d’àmplia distribució, que a la vegada són també els més propers filogenèticament (E. squamigera i L. lucidum subsp. lucidum); aquesta comparació pot oferir valuoses dades sobre els processos d’especialització alopàtrica i/o ecològica que han experimentat (o encara estan experimentant) els primers. Per la seva banda, Carduncellus dianius ens pot servir per testar l’efecte de la insularitat-continentalitat en l’estructura genètica de les espècies mediterrànies.