|
Característiques de la Llista Vermella Europea
La Llista Vermella Europea (novembre de 2011) és una revisió de l'estat de conservació de 5872 espècies europees de diversos grups, incloent-hi:
• Els vertebrats: mamífers, rèptils, amfibis i peixos d'aigua dolça
• Invertebrats: papallones, libèl·lules, mol·luscs d'aigua dolça i espècies seleccionades dels coleòpters saproxílics i mol·luscs terrestres
• Una selecció de les espècies de plantes: plantes aquàtiques, els parents silvestres de cultius prioritaris, i les plantes que figuren en els llistats legals.
De totes les espècies avaluades, el 63% (3697 espècies) són endèmiques d'Europa.
La revisió de l'estat de conservació es va dur a terme utilitzant les Categories i Criteris Regionals UICN de la Llista Vermella. S'hi identifiquen les espècies que estan amenaçades d'extinció a nivell europeu i de la UE-27 - perquè les mesures de conservació puguin prendre’s a l’àmbit geogràfic adequat.
El projecte europeu de la Llista Vermella va començar el 2006 i és finançat per la Comissió Europea. Va ser compilat pel Programa Mundial d'Espècies de la UICN i l'Oficina Regional per a Europa amb l'ajuda de centenars d'experts de la Comissió de Supervivència d'Espècies de la UICN i els seus associats. Encara que l'avaluació s'ha completat per alguns grups, hi ha milers d'espècies d'invertebrats i de plantes que no han estat avaluades encara per al seu risc d'extinció.
Nombre d’espècies europees amenaçades
Segons les dades de la Llista Vermella europea, almenys 1465 de les espècies avaluades estan amenaçades d'extinció. Els animals d'aigua dolça són el grup que es veu més particularment afectat: un total de 30 espècies s'ha extingit a Europa, tres dels quals encara existeixen fora del nostre continent. Entre les espècies extintes l’informe destaca una espècie de flora, el pensament de Cry (Viola cryana). Tanmateix, la pròpia Llista Vermella fa constar que per a 920 de les espècies avaluades (c. 15%), la manca d'informació fa impossible determinar el risc d'extinció (categoria DD) i que cal més investigació. La causa principal d’amenaça reportada és la pèrdua i degradació dels hàbitats.
Beta patula, qualificada com a CR (Foto: UICN)
Flora amenaçada
Inclosos en la categoria de plantes vasculars (467 de les quals figuren com a amenaçades), el document destaca els avantpassats silvestres de plantes de cultiu que són vitals per a la seguretat alimentària, però que sovint passen a un segon pla en termes de conservació. Beta patula, que es troba En Perill Crític (CR), és un parent silvestre proper de la remolatxa conreada i una font important de gens per millorar la resistència als virus, restringida a dos illots propers a Madeira. Altres plantes que mostren nivells preocupants d'amenaça són els parents silvestres de la remolatxa sucrera, el blat, la civada i l'enciam, que són cultius d'importància econòmica a Europa.
Al web de la UICN, hi ha disponibles “fulls monogràfics” d’espècies destacades que poden ser emprades com a material docent o divulgatiu amb fets rellevants. D’entre les plantes, a més de la ja citada Beta patula, hi ha una fitxa divulgativa sobre Marsilea batardae (endèmica ibèrica, avaluada com a EN, endangered).
Totes les dades relatives a la flora d’aquesta avaluació deriven de la Llista vermella europea de plantes (Bilz et al., 2011) que serà objecte de més informació properament al Portal BioC.
Finalment, des del punt de vista tècnic, cal fer notar que, segons el resum (European Red List Overview) s’ha produït un canvi de la política de comunicació de la UICN en el càlcul dels percentatges d'amenaça (difereixen de les publicacions ordinàries de la Llista Vermella Europea). Les noves xifres mostren una estimació més realista, ja que exclouen les espècies de Dades Insuficients (DD) dels càlculs (assumint que aquestes espècies tenen la mateixa proporció d'amenaça que el conjunt d'espècies amb informació suficient per a una avaluació de risc). En comparació, les xifres publicades anteriorment significarien l'estimació mínima.
Més informació
|
