Vídeo:  Biodiversitat és futur

TRADUCTOR

English Chinese (Simplified) French German Italian Russian Spanish

DECLARACIÓ

ENLLAÇOS

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cercador

Nosaltres.com - El cercador de Vilaweb
Campanya de prospecció a Itàlia 2011 PDF Imprimeix Correu electrònic
dimecres, 24 d'agost de 2011 10:18
AddThis Social Bookmark Button

Figura 1.- D. schottii a Orizzoli, 1200 m (Foto: J. Molero)

Durant els dies 22 al 27 de juliol, els membres del Bioc Julià Molero i Ana Rovira han dut a terme una campanya de prospecció de Dichoropetalum (=Holandrea) schottii i Stachys maritima al NW i CW d’Itàlia per a estudis de biologia reproductiva i de diversitat genètica en les seves àrees de distribució global.

Les mostres seran emprades per a l'extracció de material genètic amb destí als estudis sobre biogeografia i fragmentació de poblacions petites del projecte CGL2007-60475/BOS finançat pel Ministeri d'Educació i Ciència (de fet, es tracta de la darrera campanya del projecte que ha finalitzat el dia 31 de juliol), que es duu a terme en col·laboració amb l'Institut Botànic de Barcelona. Els resultats  permetran interpretar correctament la posició marginal i perifèrica de l'única població ibèrica de D. schotti (a la Garrotxa) així com els patrons de diversitat genètica de S. maritima a la regió mediterrània. A continuació podeu veure el reportatge que ens han tramès els autors.

 

Per J. Molero & A. Rovira

Julià Molero i Ana Rovira visitaren els Apenins ligurs ( Monte Orama, Monte Crociglia, Ottone, Prov de Piacenza, a l'E de Gènova) per tal de recollir mostres en silica gel per a estudis de diversitat genética de D. schottii, a més de fer observacions sobre la seva biologia reproductiva. Les poblacions de D. schottii en aquest indret estan localitzades però són abundants on es troben: en herbeis i prats oberts de sòls remenats i profunds, calcaris (Fig. 1: Orizzoli, 1200 m), o pedregosos, en pendents de sols crioturbats ( Fig. 2: Monte Crociglia, 1350 m).

Figura 2.- D. schottii a Monte Crociglia, 1350 m (Foto: J. Molero)

Va ésser especialment profitosa  la observació de pol·linitzadors al migdia en aquesta darrera localitat (Figs. 3 i 4): la fauna pol·linitzadora inclou especialment dípters (mosques), vespes i àpids, insectes xucladors de nèctar; les inflorescències blanques d’aquesta umbel·lífera amaguen depredadors insospitats , mimètics amb el color de les inflorescències, que esperen la seva oportunitat, com l’aràcnid que es mostra a la Fig. 3.

Figura 3. Fauna visitant de D. schottii, I (Foto: J. Molero)

Figura 4. Fauna visitant de D. schottii, II (Foto: J. Molero)

També visitàrem el parc regional litoral de Miriaglino (Viarèggio, al W de Pisa) d’on estava  citada d’antic Stachys marítima. Aquest parc és un exemple exitós de conservació d’una flora, fauna i paisatge d’uns ecosistemes litorals dunars tan fràgils, sotmesos a una fortíssima pressió antròpica pel turisme de platja regional, comparable al turisme que suporta Lloret o el mes controlat de  L’Escala; es realment una llàstima que una acció similar no s’hagi pogut dur a terme a la Costa Brava o a altres indrets del litoral català, exceptuant casos com ara la petitíssima reserva de Torredembarra. Una recerca a fons dels sistemes dunars i post-dunars que es va dur a terme durant tot el dia, prospectant prop del 60 % de la superfície, només va permetre localitzar una petita població de 9 individus (Figs. 5 i 6), constatant una vegada més la raresa evident en el litoral mediterrani de les poblacions d’aquesta espècie, cada vegada més fraccionades i en franca regressió.

Figura 5.- Sistemes dunars de Miriaglino amb Stachys maritima (Foto: J. Molero)

 

Figura 6.- L'estaquis de mar en flor al Parc de Miriaglino (Foto: J. Molero)