Vídeo:  Biodiversitat és futur

TRADUCTOR

English Chinese (Simplified) French German Italian Russian Spanish

DECLARACIÓ

ENLLAÇOS

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cercador

Nosaltres.com - El cercador de Vilaweb
Nova Llista Vermella de briòfits de Catalunya PDF Imprimeix Correu electrònic
dijous, 17 d'octubre de 2019 23:43
AddThis Social Bookmark Button


Nova Llista Vermella

de briòfits de Catalunya



Cèsar Blanché

 

 


Una important novetat per a l'estudi i la gestió de la flora amenaçada de Catalunya és la recent publicació (setembre de 2019) del catàleg i llista vermella dels briòfits catalans, obra dels investigadors de la UAB Llorenç Sáez, Elena Ruiz i Montserrat Brugués. En presentem els trets més destacats.

 

 

 

  • Llorenç Sáez, Elena Ruiz & Montserrat Brugués (2019).  Bryophyte flora of Catalonia (Northeastern Iberian Peninsula): Checklist and RedList.  Bol. Soc. Esp. Briol. 51: 1-126 [enllaç a la revista - Aquest volum és disponible només en paper i serà accessible l'any vinent]



La totalitat (126 pàgines) del darrer volum del Boletín de la Sociedad Española de Briología és dedicada a la publicació del catàleg i llista vermella de briòfits de Catalunya. D'entrada, pot sobtar una mica que el lloc de publicació d'aquesta contribució sigui una revista científica i en anglès, cosa que sens dubte en garanteix la difusió entre els experts, però no tant entre la ciutadania. Atès que la confecció de la llista ha comptat amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, és d'esperar que ben aviat puguem comptar amb una versió de l'administració catalana en format de llibre i d'altre material electrònic complementari atractiu, il·lustrat i en llengua catalana, com ara la que ha produït l'estat per al llibre vermell espanyol de briòfits.


De fet, la flora briofítica catalana ha estat molt intensament estudiada des de la segona meitat del s. XX, principalment en el marc de l'equip de recerca iniciat per la Dra. Creu Casas a la Universitat Autònoma de Barcelona i tots els investigadors que s'hi han format, i que és un referent d'excel·lència en la briologia d'Europa en les darreres dècades (vegeu-ne la producció científica al web del Laboratori de Briologia)



El catàleg

No obstant, havent-hi catàlegs, llibres vermells, etc, a escala europea, ibèrica, mediterrània, de països catalans, etc. produïts per membres d'aquesta escola, no existia pròpiament ni un catàleg ni una llista vermella de Catalunya. Els autors ens ofereixen ara el primer catàleg revisat, que inclou 828 espècies, cinc subspècies i 26 varietats. D'aquestes espècies, quatre són d'antocerotes, 191 d'hepàtiques i 633 de molses (amb tàxons subspecífics addicionals)

És una xifra impactant, perquè posa de manifest la posició estratègica de Catalunya en composició i riquesa de diversitat briològica: és un percentatge altíssim de la brioflora d'Europa continental (1.812 espècies) i d'Espanya (1.138 espècies). Naturalment, tenir aquesta diversitat (el 46 % de l'europea i el 73% de l'espanyola) a casa nostra en determina també la responsabilitat de gestió i conservació.

 

 


Els Pirineus són el territori amb una més gran diversitat de briòfits (Foto: C. Blanché)


La distribució en el territori estudiat de cada espècie s'ha agrupat en tres grans àmbits geogràfics (Pirineus, Depressió de l'Ebre i Serralades Catalanídiques). Quatre espècies hi són considerades al·lòctones (Campylopus introflexus, invasora en hàbitats naturals; Didymodon australasiae, D. umbrosus i Leptophascum leptophyllum, naturalitzades però no invasores)



La Llista vermella


El volum també presenta, per primera vegada, una Llista Vermella dels briòfits de Catalunya. Cal dir que, anteriorment, els autors ja havien fet contribucions molt importants en aquest àmbit, des de la primera llista vermella de briòfits espanyola (Brugués & González-Mancebo, 2012), amb diverses actualitzacions i addicions, fins a les més recents, de caràcter general (Sáez et al., 2018a) o de caràcter regional en àrees ben estudiades, com ara al Massís del Montseny (Sáez et al., 2018b), amb multitud de dades florístiques acumulades per l'equip de la UAB (al banc de dades BDBC, a les publicacions del Laboratori de Briologia o a les observacions inèdites de camp).

Metodològicament, l'aplicació dels criteris UICN a l'avaluació de briòfits requereix una adaptació particular a les característiques d'aquests organismes, que els autors han seguit amb rigor. Així, l'insuficient grau de coneixement de la variació poblacional feia desaconsellable aplicar el criteri A (percentatge de declinació d'un tàxon) i --com en la majoria de plantes, també les vasculars-- pràcticament no es disposa d'informació per aplicar el criteri E (projecció d'evolució demogràfica futura a partir d'analisis de viabilitat poblacional o equivalents), que no s'ha aplicat en cap cas. Per a la resta (criteris B, C i D), vista la dificultat d'identificar amb precisió el nombre d'individus atesa la forma de creixement, s'han desenvolupat estimacions basades en l'extensió de presència (EOO), àrea d'ocupació (AOO) i el nombre de localitats, que sí que es podien emprar amb solvència. Els autors han fet un esforç particular d'objectivització, fent els càlculs de AOO i EOO per a cada espècie, mitjançant el programari GEOCAT (Bachman et al., 2011) desenvolupat específicament per a les avaluacions UICN


Segons la nova Llista Vermella, 52 espècies de briòfits de Catalunya estan amenaçades (en les categories CR, EN VU i RE), és a dir, un 18,3% de la flora briològica (valor força més elevat -el triple- que l'obtingut per a la flora vascular catalana que, segons Sàez et al., 2010, és d'un 5,5 %). És probable que amb un increment de la prospecció de molses i hepàtiques aquest valor pugui disminuir (quan s'atenyi un nivell de coneixement equivalent al de la flora vascular), però no és descartable que sigui, almenys en part, una característica pròpia. Cal tenir present que alguns requeriments ecològics (especificitat d'hàbitat, substrats particulars, etc.) poden ser molt importants per a la viabilitat de les poblacions de briòfits. Els autors recorden que molts briòfits són dependents de microclimes estables i humits, mentre que d'altres necessiten temperatures relativament baixes. Com que també els percentatges de falgueres i licopodis amenaçats són superiors als de les plantes amb flor (Sàez et al., 2010) no es pot descartar una afectació específica a les espècies que necessiten ambients humits i frescals.


La catalogació ha detectat cinc espècies de briòfits extingides de Catalunya (categoria RE, Regionally Extinct): l'hepàtica Scapania verrucosa [darrera observació: 1964] i les molses Campyliadelphus elodes [1988], Dicranum muehlenbeckii [1952], Entosthodon kroonkurk [1959] i Hygrohypnum cochleariifolium [1876]. A part dels tàxons tècnicament amenaçats, es recullen 132 especies en la categoria de gairebé amenaçades (NT, Near Threatened) i 66 espècies es consideren DD (Data Deficient).

Geogràficament, el sector amb més briòfits amenaçats és el pirinenc (el 77 % de les espècies amenaçades, especialment concentrats a la Vall d'Aran i nord del Pallars Sobirà), seguit de les serralades litorals i la depressió de l'Ebre, on n'hi ha molt pocs (tot i que són exclusius d'aquesta àrea).



En resum, es tracta d'una aportació important per al coneixement de la diversitat específica, distribució i categoria d'amenaça de la brioflora del país. Només cal lamentar que aquesta obra sòlida, madura i utilíssima apareix en un moment de risc real de desaparició de la línia de recerca en briologia de la UAB, del qual ja altertàvem al document de l'Estratègia Catalana de Conservació de Flora (ECCF). Com a mínim, però, els autors deixen una base actualitzada, ordenada i disponible de tota la informació sobre la brioflora catalana per al futur. Enhorabona per la feina i gràcies!




Bibliografia citada

  • Bachman, S., J. Moat, A. Hill J. De La Torre & B. Scott (2011). Supporting Red List threat assessments with GeoCAT: geospatial conservation assessment tool. ZooKeys 150: 117-126.
  • Brugués, M. & J.M. González-Mancebo (2012). Lista Roja de los briófitos amenazados de España. In: Garilleti R. & Albertos B. (coord.), Atlas y Libro Rojo de los Briófitos Amenazados de España. Madrid, Organismo Autónomo Parques Nacionales: 26-42.
  • Sáez, L., P. Aymerich & C. Blanché (2010). Llibre Vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Argania editio. Barcelona.
  • Sáez, L., E. Ruiz & M. Brugués (2018a). Additions, corrections and comments to the Red List of bryophytes from mainland Spain and the Balearic Islands. Med. Bot. 40: 3-20.
  • Sáez, L., E. Ruiz, I. Granzow & M. Brugués (2018b). The Bryophyte Flora of the Montseny Massif (Northeastern Iberian Peninsula): Conservation Issues and an Updated Check-List. Cryptog., Bryol. 39: 3- 46.

 




Citació recomanada


Blanché, C. (2019) - "Nova Llista Vermella de briòfits de Catalunya". E-Opinió núm. 48. Portal de Biologia de la Conservació de plantes. Laboratori de Botànica, Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació, Universitat de Barcelona. En línia. Disponible a: <http://bioc.org.es/bioc/index.php?option=com_content&view=article&id=1191:2019-10-17-23-08-16&catid=20:e-opini&Itemid=54

 

 

Darrera actualització de divendres, 18 d'octubre de 2019 00:10