Boixedes en escac ...
Cèsar Blanché
La plaga del boix (combinació de l'eruga de Cydalima perspectalis i una infecció fúngica associada) no és com les altres a què estem acostumats (processionària dels pins, grafiosi dels oms...). Ara, la meitat de la superfície forestal del país està en escac i s'albiren múltiples conseqüències per a espècies amenaçades i protegides.
L'any passat, durant la sortida de camp que fem amb els estudiants a la Garrotxa, a l'assignatura de Gestió de la Vida Silvestre del màster de Biodiversitat de la UB, vam poder contemplar, estupefactes, unes masses de boixos (Buxus sempervirens) totalment devastades, ressecades, parcialment defoliades. Ja era el segon any que el grup impulsat per Joan Montserrat i l'ANEGx (Agrupacio Naturalista i Ecologista de la Garrotxa) tenia detectada aquesta plaga, que també ha estat identificada a Alemanya des del 2006, i a Suïssa, a Itàlia, a França...
Enguany, molts d'aquells boixos ja no han rebrotat i n'hi ha de nous d'afectats. I la plaga s'ha extès a comarques veïnes com l'Osona. L'ANEGx ja parla de la "crisi del boix" i fa poques setmanes ha tingut lloc una reunió d'emergència a la Universitat de Vic per crear un primer nucli de treball denominat Boixedes.cat
Tanca de boixos totalment defoliats al paratge de la Moixina (Garrotxa) (abril de 2019; Foto: C. Blanché)
Tanca de boixos tractats, parcialment supervivents, al paratge de la Moixina (Garrotxa) (abril de 2019; Foto: C. Blanché)
La plaga del boix
La mortalitat de les boixedes detectada a la Garrotxa és provocada principalment per la papallona defoliadora del boix (Cydalima perspectalis), una arna de la família dels cràmbids, d'origen asiàtic oriental, considerada invasora a Europa. L'eruga d'aquesta papallona ataca les fulles del boix (les erugues joves, només la part apical de la fulla; les més velles, la totalitat) que solen poder resistir 1-3 anys amb rebrots, però no més, i que produeix la mort del 35-50 % dels boixos afectats. Quan la defoliació és ja molt extensa, es produeix també un atac a l'escorça, que ofereix aleshores accés a microorganismes (fongs, per ara identificats Pseudonectria rousseliana i Cylindrocladium pseudonaviculatum) que acaben disparant la mortalitat de l'arbust, per combinació dels dos factors, fins al 85-100 %.
Branca de boix afectat (450 m s.m.). Observeu l’eruga protegida per l’embolcall de seda entre dues fulles. Garrotxa (abril de 2019). Foto: C. Blanché
Branca de boix afectat (1.000 m s.m.). Observeu les lesions a la fulla i també, incipients, a l’escorça. Garrotxa (abril de 2019). Foto: C. Blanché
Branques de boix encara no afectat (1.300 m s.m.). Garrotxa (abril de 2019). Foto: C. Blanché
L'espècie passa l'hivern com a larva juvenil en una mena d'hivernacle construït amb dues fulles de boix tancades amb seda. L'extensió de la plaga ve mitjançada tant pel transport de material vegetal ornamental (a gran distància), així com pel vol de la papallona (que pot arribar a volar 5-10 km)
Les primeres citacions ibèriques són de Cantàbria (2013) i de Galícia (2014). A Catalunya, una primera observació a Besalú l'any 2014 ha donat pas a una rapidíssima extensió a tota la comarca de la Garrotxa, amb un avanç estimat de 5-10 km / any. Durant el 2018, ja s'ha reportat de les comarques del voltant, amb defoliació detectada al Ripollès, Osona, La Selva, Gironès i Pla de l'Estany; nosaltres l'hem observat en jardins del Baix Empordà aquest mateix 2019 i ha estat ja citat també del sud de Catalunya i de la Vall d’Aran. Al mes d'octubre de 2018 s'ha detectat també, per primer cop, a les Balears en l'àmbit de parcs i jardins (Alaró, Mallorca).
Comarques on s'ha detectat defoliació severa (2017-2018)
A Europa es comporta com a invasora i, des de la troballa a Alemanya el 2006, se n'han identificat atacs a Suïssa i els Països Baixos el 2007, a Gran Bretanya el 2008, França i Àustria el 2009, Hongria el 2011, i ara també ha afectat ja Romania, Turquia, Eslovàquia, Bèlgica i Croàcia.
Tot i que es considerava una plaga específica de Buxus sempervirens, s'ha conegut que des d'Itàlia va ser introduïda l'any 2012 a Rússia, a Sotxí per a les plantacions associades a la preparació dels Jocs Olímpics d'hivern de 2014, i que l'any següent ja havien aparegut fenòmens de defoliació massiva sobre Buxus colchica. Aquest mateix 2019, s'han detectat branques atacades als exemplars de Buxus balearica conreats al Jardí Ferran Soldevila de la Universitat de Barcelona. Altres espècies afectades són de Buxus (B. microphylla i B. sinica), però també de Euonymus (E. alatus). Afecta tant les plantes cultivades com les silvestres. A l'àrea d'origen (Àsia oriental) l'eruga afecta també d'altres gèneres (ataca espècies com ara Euonymus japonicus o Ilex purpurea)
Mesures de lluita contra la plaga
De moment, hi ha capacitat d'actuació sobre individus concrets, sobretot de jardí o boixos vells i estimats a les cases, bé tapant-los preventivament amb xarxes tot esperant que passi el període actiu de la plaga o bé amb un o diversos tractaments fitosanitaris. Els serveis del DARP de la Generalitat de Catalunya recomanen insecticides d’espectre limitat com ara els preparats amb Bacillus thuringensis. El moment més adient per tractar la plaga és durant els primers estadis larvaris, quan la sensibilitat als tractaments fitosanitaris és més alta i, quant a la lluita biològica, s’està investigant el possible ús de parasitoides i nematodes entomopatògens. De tota manera, la capacitat de reacció es limitaria a uns pocs individus.
A escala d'ecosistema, hi ha predadors naturals (ocells, ratpenats, sargantanes, dragons o la vespa asiàtica) i alguna capacitat de rebrot, temporal, però, de moment, sense capacitat de revertir la situació.
Rebrot de tercer any en boix afectat per defoliacions anteriors. Observeu també l’afectació de l’escorça. Garrotxa (abril de 2019). Foto: C. Blanché
Quan ens enfontem a l'afectació general de les boixedes silvestres, els grups del territori veuen amb enorme preocupació la incapacitat real de lluita a gran escala (això sumat a les recomanacions de no actuar agressivament de la pròpia Generalitat: "Cal evitar els productes fitosanitaris d’ampli espectre que puguin afectar la fauna auxiliar existent, sobretot en els boixos silvestres"). Davant d'una devastació com aquesta, cal valorar també "el cost de la inacció" i de les mesures tímides.
Conseqüències previstes
Sobre les boixedes
Ningú sap del cert com evolucionarà l'extensió d'aquesta plaga, però les dades disponibles a data d'avui (vegeu documents al final i citacions que s'hi recullen) són molt preocupants, tant per la velocitat de la invasió com per l'escassa entitat de la lluita que s'hi oposa.
Segons dades de "Boixedes.cat", a la comarca de la Garrotxa ja són unes 15.000 hectàrees de bosc que han patit les conseqüències de la plaga, prop de 2.000 amb destrucció ja molt avançada (més intensa a les zones baixes de la comarca, vegeu les fotografies). Si tenim en compte que a Catalunya, de l'ordre de 1.000.000 d'hectàrees tenen formacions forestals o arbustives amb presència de boix (és a dir, pràcticament la meitat dels 2 M d'hectàrees de bosc del país), ens enfrontem a una crisi que va molt més enllà de l'impacte, per exemple, de la recent grafiosi dels oms. Si bé és cert que alguns exemplars de boix poden resistir, a gran escala, la projecció és d'alarma màxima. Però també és cert que el desconeixement és gran.
Per això, des de l'ANEGx (Agrupacio Naturalista i Ecologista de la Garrotxa) han promogut des de novembre passat la iniciativa “Boixedes.cat” de creació d’un grup de treball d’àmbit nacional que aglutini totes les persones interessades en seguir l’evolució dels ecosistemes forestals afectats, tot creant un col·lectiu ampli i pluridisciplinar que treballi en xarxa per conèixer l’evolució i els efectes de la pèrdua de les boixedes. La Generalitat de Catalunya ha encomanat al Cos d'Agents Rurals un mapa d'afectacions.
Sobre les espècies amenaçades
Tanmateix, ja s'han observat algunes afectacions que directament incideixen en la conservació d'espècies amenaçades i que, essent el boix una espècie formadora d'hàbitats (9 d'ells, hàbitats d'interès comunitari), té conseqüències sobre molts altres organismes i ecosistemes que en depenen. A hores d'ara, coneixem, com a mínim:
a) Afectació (per defoliació i mort d'indiviuds) de boixedes de la Garrotxa catalogades com a hàbitat comunitari a la Directiva Hàbitats, que han de ser objecte de protecció
b) Afectació de boixos al voltant d'una localitat garrotxina de Lobaria pulmonaria, espècie de líquen protegida al Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya, que viuen sobre exemplars vells de faig en hàbitat constituït per sotabosc de boixedes.
c) Afectació de boixos d'una localitat garrotxina de Dryopteris remota, espècie de falguera protegida al Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya, en hàbitat constituït per boixedes.
d) Afectació de diverses espècies de fongs protegides al Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya, en hàbitat constituït per boixedes, per modificació de les condicions de llum, temperatura i humitat.
e) Increment del risc d'incendi forestal. Les branques seques no retirades dels boixos morts i defoliats arriben a constituir un combustible de gran perill (16,5 tones / ha de necromassa total, estimació de 50.000 tm per a tota la Garrotxa, segons Boixedes.cat), també per a totes les espècies que habiten a les boixedes.
Conseqüencies indirectes, però també destacables, a més de l'impacte visual i l'olor desagradabe produïda per les dejeccions de les larves (amb una imatge de devastació poc apropiada per a comarques turístiques on el paisatge és un actiu important) són les modificacions de l'hàbitat subsegüents a la defoliació: canvis de lluminositat i d'increment de temperatura al sotabosc, proliferació d'esbarzers, heura i arços. Així, ja s'han detectat canvis en els ecosistemes fluvials, en especial respecte a la densitat de cranc de riu, que cerca trams fluvials ombrejats pel boix i que han deixat de fer aquesta funció. Igualment, s'han observat moviments inesperats dels senglars que, a manca dels amagatalls-refugi constituïts per les boixedes, acaben apareixent amb més freqüència en nuclis urbanitzats.
Plans d'Acció
Segons el Govern Balear, tot reconeixent un gran desconeixement de com evolucionarà la plaga a les boixedes illenques, es tem pels efectes que pot generar "especialment l'afectació sobre Buxus balearica, espècie catalogada com a d'especial protecció per decret 75/2005, de 8 de juliol, pel qual es crea el catàleg Balear d'Espècies Amenaçades (BOIB núm. 106, de 16 de juliol)" i "suposa un risc potencial per a la nostra vegetació, especialment per a la flora natural o espontània". Que nosaltres sapiguem, encara no hi ha cap acció empresa en ferm.
Portada del document del Pla d'Acció contra la papallona del boix de la Generalitat de Catalunya (2019)
A Catalunya, fa un parell de setmanes (11/04/2019), el Departament d'Agricultura Ramaderia, Pesca i Alimentació (bé el DARP i DTES, però aparentment no per igual, observeu la cursiosa relació de dimensions dels logotips...) acaba (acaben) d'establir un Pla d'acció contra la papallona del boix (Cydalima perspectalis) (enllaç), amb la informació biològica bàsica, els mètodes de detecció i de prevenció,i els plans de mesures preventives i mesures de control, a partir de les dades d'extensió fornides pel cos d’agents rurals de Catalunya durant aquest hivern.
No obstant, textualment el document indica que "no es pot garantir la persistència de les boixedes com a hàbitat a Catalunya" [sic, encara em pessigo en comprovar que la Generalitat diu això...i no passa res!]. De les mesures previstes, no n'hi ha cap de destinada ni tan sols a mitigar l'efecte sobre les espècies protegides (per normativa creada pel mateix departament), o a l'establiment de mesures de rescat, translocació, recol·lecció de germoplasma, etc. de les espècies potencialment afectades (encara que tampoc seria esperable, per la migradesa de les accions empreses fins ara sobre les plantes protegides pel Catàleg de Catalunya, potser valdria la pena valorar la urgència d'una possible acció). En efecte, el projecte tan sols preveu el seguiment de la plaga per documentar-ne l'extensió, així com objectius concrets només sobre els boixos cultivats i ornamentals: "evitar la propagació de la plaga mitjançant el comerç de planta ornamental" i "Mitigació dels efectes de la papallona del boix i de la seva dispersió, en parcs i jardins públics i privats").
Res a dir ni a fer dels efectes sobre la flora amenaçada o protegida.
Bibliografia
Citació recomanada
Blanché, C. (2019) - "Boixedes, en escac". E-Opinió núm. 47. Portal de Biologia de la Conservació de plantes. Laboratori de Botànica, Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació, Universitat de Barcelona. En línia. Disponible a: <http://bioc.org.es/bioc/index.php?option=com_content&view=article&id=1166:les-boixedes-en-escac&catid=20:e-opini&Itemid=54>
|