Treball de camp, en perill?

Cèsar Blanché

L'obtenció d'informació biològica a partir de la recerca de camp és fonamental per a entendre l'efecte dels impactes humans sobre la natura i la manera de mitigar-los o d'evitar-los. Tanmateix, hom té la percepció que la importància relativa del treball de camp ha decaigut en les darreres dècades de manera apreciable, amb un previsible empobriment de les dades disponibles en conservació de la biodiversitat.

L'equip de Ríos-Saldaña, Delibes i Ferreira (respectivament de centres de recerca de Mèxic, Espanya -Sevilla- i Suïssa), en un article recent a Global Ecology and Conservation ha revisat aquesta tendència en la producció bibliogràfica sobre conservació entre 1980 i 2014 per verificar si és certa aquesta percepció. Observen que la proporció de recerques basades en treball de camp efectivament cauen significativament des dels 80 fins a l'actualitat. Les publicacions basades en treball de camp han baixat en un 20%, comparativament amb un increment del 600% en modelització i del 800% en anàlisi de dades. En paral·lel, els autors detecten que les revistes acadèmiques més citades en ciència de la conservació publiquen menys treballs basats en tasques de camp que les revistes de menor rang.

Finalment, Ríos-Saldaña i col·laboradors conclouen que la disminució de la recerca basada en treball de camp és el resultat tant de pressions "de baix a dalt", inclòs el sistema de recompenses acadèmiques com també "de dalt a baix", segons necessitats i/o prioritats socials. I, és clar, acaben recomanant el suport i l'increment de recursos per al treball de camp.

Aquesta disminució de la valoració del treball de camp, en el terreny de la sistemàtica botànica aplicada a la conservació, ha estat també detectada a Catalunya. El nombre d'especialistes en el coneixement dels diversos grups taxonòmics vegetals sobre el terreny disminueix en picat (com ja alertava l'Estratègia Catalana de Conservació de Flora), en bona part pel mecanisme de prestigi/desprestigi derivat de la política de publicacions i, en part, també, per la supremacia d'una visió "ecològica" (processos, funcions) vs. una visió "sistemàtica" (espècies) en el regiment de la biodiversitat.

Com a resultat, comencen a aflorar programes i projectes que, a la vista de manca de dades disponibles sobre biodiversitat (catalogació, seguiment, efectes encreuats, etc.), en lloc de proposar l'increment de l'esforç en tasques de camp --com semblaria en una lògica tradicional-- ben al contrari, proposen l'ús de models informàtics, d'intel·ligència artificial o de captura de dades de repositoris diversos per re-analitzar-les i obtenir nous marcadors significatius de canvis i de relacions, sense altre treball de camp que petites comprovacions d'ordre menor. En paral·lel, la nova política del Departament de Territori i Sostenibilitat de minusvaloració de les dades primàries sobre biodiversitat (progressiva disminució de la dotació del Banc de Dades, aprimament del total de dades requerides i, fins i tot, abandó d'una plataforma pròpia de la Generalitat per transferir les dades a un sistema vinculat als centres de recerca de l'Estat) fa més preocupant la situació.

Caldrà estar atents a l'evolució d'aquestes tendències en els propers anys. Però la noció de perill per al treball de camp en conservació és inevitable.

Més informació

C. Antonio Ríos-Saldaña, Miguel Delibes-Mateos, Catarina C. Ferreira (2018) Are fieldwork studies being relegated to second place in conservation science? Global Ecology and Conservation 14:

e00389 - https://doi.org/10.1016/j.gecco.2018.e00389. - enllaç

Citació recomanada

Blanché, C. (2018) - "Treball de camp, en perill?". E-Opinió núm. 45. Portal de Biologia de la Conservació de plantes. Laboratori de Botànica, Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació, Universitat de Barcelona. En línia. Disponible a: <http://bioc.org.es/bioc/index.php?option=com_content&view=article&id=1132:2018-10-19-09-48-46&catid=20:e-opini&Itemid=54>