Una espècie exòtica que altera els hàbitats aquàtics

La carpa té preferència per viure en aigües calmades amb una certa càrrega de nutrients d’origen natural o derivats de l’entrada d’aigües contaminades (per exemple, pels fertilitzants de l’agricultura). Ara bé, l’activitat d’alimentació de la carpa altera encara més la dinàmica natural d’aquestes llacunes, fins al punt que pot arribar a eliminar les catifes de plantes aquàtiques tan característiques d’aquests ambients lacustres. 

Per primer cop, el nou estudi descriu de manera detallada els impactes biològics sobre les espècies d’aus que fan ús més exclusiu del medi aquàtic, tant si són omnívores (ànecs capbussaires) com si són herbívores (fotges). Com que la carpa elimina les plantes aquàtiques, redueix l’abundància de molts invertebrats que les utilitzen com a refugi i que representen l’aliment de les aus. A més, la carpa és també una espècie depredadora d’aquests invertebrats aquàtics. Per a espècies com l’ànec collverd —que és més generalista i sovint interacciona amb l’hàbitat terrestre— l’impacte ecològic és molt menor. En l’altre extrem, les espècies piscívores són organismes que resulten beneficiats per la invasió de la carpa.

«La carpa desenterra i fragmenta les plantes aquàtiques mentre s’està alimentant al fons de la llacuna. A més, el sediment que s’ha remogut durant el procés acaba dipositant-se sobre les plantes i les asfixia. De manera directa o indirecta, com a resultat final, la catifa de plantes submergides desapareix», detalla Alberto Maceda.

Més informació

• Notícia 7/7/2017 - Web UB