Jordi López i Sergi Massó, al seminari IBB Imprimeix
dimarts, 28 de novembre de 2017 14:35
AddThis Social Bookmark Button

 

Jordi López, durant la seva participació al Seminari IBB (Foto C. Blanché)

 

Aquest matí ha tingut lloc a l’Institut Botànic de Barcelona el seminari Radiacions alpines de tipus insular a l’Àsia: primers resultats en el gènere Saussurea i ecos de l’ expedició al seu centre de distribució, las muntanyes Hengduan, a càrrec d’Alfonso Susanna, i dels nostres companys del BioC, Sergi Massó i Jordi López-Pujol.


Durant la sessió s’ha presentat el projecte de recerca internacional d’estudi de les radiacions de tipus alpí a la tribu de les Cardueae (Compositae), basat en l’ús de la tecnologia NGS (New Generation Sequences), que permet una altíssima resolució en les filogènies (més de 1.000 gens analitzats) i que des d’ara es troba disponible a l’Institut Botànic de Barcelona. El projecte inclou investigadors d’institucions de la Xina, Finlàndia, França, Iran, Japó, Corea, Rússia així com d’institucions espanyoles i també catalanes (UAB, Institut Botànic). Les primeres proves pilot han donat uns resultats molt esperançadors perquè han millorat moltíssim les resolucions de les filogènies anteriors.

 

També s’han presentat les característiques del territori on s’ha de dur a terme l’estudi: les muntanyes de Hengduan, com a centre de diversitat del gènere Saussurea (s’hi inclou la que possiblement és l’espècie que colonitza hàbitats de més altitud, S. medusa, per damunt dels 6.000 m). Es tracta de l’extrem occidental de les altes muntanyes xineses, amb una extensió de c. 500.000 km2(equivalent a l'estat espanyol) i una elevació mitjana de 4.000 m s.m., molt inaccessible i que fa del mostratge en sí mateix una dificultat de gran magnitud.

 

Finalment, s’ha destacat l’interès en conservació del territori: un dels hotspots de biodiversitat del planeta, amb mes de 12.000 espècies de flora, 3.500 de les quals en són endèmiques (29,2 %) i una concentració extraordinària de gimnospermes (20 espècies endèmiques del territori). Però, a més, és una zona sota amenaces de tota mena, amb espècies críticament amenaçades, com ara Acer yangbiense (CR, només 5 individus romanents) o Pinus squamata (CR, només 32 individus) i amb les poques zones protegides sotemeses a una fortíssima pressió: el Parc Nacional de Jiuzhaigou, amb més de 5 milions de visitants a l’any pateix una excessiva sobrefreqüentació que amenaça els seus valors naturals.