|
Avui a la tarda ha tingut lloc a l’Escola Industrial de Barcelona, en el marc dels debats “Parlem de...” la presentació del llibre Catàleg de la flora vascular del massís del Montseny. Tres segles d'investigació botànica (1716-2016) , del qual són autors els investigadors de la UAB i del GReB, Llorenç Sàez, Gerard Pié i Pau Carnicero.
L’obra conté l’actualització crítica de la flora del Montseny publicada fa trenta anys per Bolòs, Panareda i Nuet. S’hi reconeixen un total de 1635 tàxons de flora vascular (dels quals, 1412 són autòctons i 223 són al·lòctons), cosa que incrementa en 361 els reportats el 1986, fonamentalment a partir de treball de camp, recopilació de citacions i noves interpretacions taxonòmiques. Aquest és un punt rellevant del llibre: es tracta de la primera obra florística d’un territori que és catalogada d’acord amb els darrers avenços de la sistemàtica botànica (el sistema conegut com a APG-IV), i és doncs, una primícia del que ha de ser un nou sistema de classificació modern per a la flora catalana.
L’acte ha comptat amb les intervencions inicials dels diputats responsables del Parc Natural del Montseny, Jesús Calderer (Diputació de Barcelona) i Lluís Costabella (Diputació de Girona), en representació de les institucions que han donat suport a la recerca i a la publicació del llibre.
A continuació, dos dels autors, Gerard Pié i Llorenç Sàez han destacat els principals resultats científics obtinguts, de manera sintètica. Així, han establert els nous percentatges d’elements corològics (on destaca, percentualment, una menor representació de l’element mediterrani), un limitat grup d’endemismes estrictes (pràcticament només Saxifraga vayredana i S. genesiana i, encara considerant fins a les Guilleries) i, en canvi un grup rellevant d’un centenar d’espècies molt rares a Catalunya (com ara Epipogium aphyllum o Bothrychium matricarifolium) i que atenyen el seu límit sud al Montseny, amb diferenciació genètica respecte a les poblacions pirinenques, que representen un valor de primer ordre a preservar.
Finalment, l’acte, organitzat també com a debat (“Parlem de...”) ha obert un torn de reflexions sobre la necessitat imperiosa i urgent del relleu generacional i el suport a la recerca en biodiversitat vegetal, en declivi documentat, així com l’establiment d’un sistema modern de recopilació i gestió de la informació en bases de dades. Totes dues coses són fonamentals per a fornir la base de les decisions en conservació de flora als espais naturals.
Més informació
|
